Ja hi tornem a ser amb la tocada de pebrots de les restriccions, restriccions degudes a una pèssima gestió de la pandèmia, en la qual sempre els diners (de segons qui), passen per davant de la salut del global de la societat.

Quan esmento els calés de segons qui, evidentment em refereixo als dels que remenen les cireres, els que van amunt i avall del planeta, enriquint-se cada cop més i empobrint a la resta més i més.

És clar, no s’aturaran per una miserable pandèmia, els calés són els calés i lo demés són punyetes.

Amb aquestes manifestacions tan afalagadores, gairebé no em queden ganes de desitjar-vos Bon Nadal, però que collons!! Endavant i crits que de més negres en van passar els que ens precedeixen i alguns encara fan la viu, viu.

Per tant, fent un esforç trec cap enfora tot el meu optimisme i us desitjo u Bon Nadal, que ja vindran temps millors.

Manel Mayor                                                        21 de desembre de 2021