Ha saltat a la palestra, un pastel que molts intuíem o més ben dit estàvem segurs que existia, doncs les evidències eren clares, faltaven, és clar, proves irrefutables, el que no pensàvem però, és que fossin tant soques i tant i tan inútils.

Malgrat la barra i la prepotència del director de l’oficina antifrau i les ploreres del ministre de l’interior fent-se la víctima, han quedat ben retratats, les proves d’àudio són prou eloqüents i aclaridores.

És ben evident que en aquest règim postfranquista espanyol, no dimiteix ni la mare que els va parir, espero però que en allò que si podem fer des de Catalunya, ho fem, o sigui destituir al director de l’oficina antifrau i se’l denunciï per prevaricació i actes delictius, per treure’n rèdits polítics.

No, ja sé que el ministre ni dimitirà ni serà cessat, ni difícilment serà encausat, en aquest règim, hem comprovat a bastament com funciona la justícia, per això entre moltes altres raons volem fotre el camp i crear la nostra pròpia república.

Sí, ja sé que avui és dia de reflexió, valenta parida, però com que jo ni em presento, ni represento ningú que es presenti…

Manel Mayor                                                  25 de juny de 2016