Ja fa deu anys, algú va fer aquest escrit i la va clavar i probablement es va quedar curt.

Benvolguda -o no- Alicia Sánchez Camacho:

Fins aquí hem arribat. Ja no puc més. Ja s’ha dit massa. Ja s’ha fet massa. Ja n’hi ha prou.

Ets una filla intel·lectual del franquisme. Tothom ho sap, tu també.

El PP va estar fundat per franquistes. Tothom ho sap, tu també.

El PP està ple de gom a gom de fills, nets, cosins, tieta o germans de falangistes, nostàlgics i simpatitzants del “movimiento”. Tothom ho sap, tu també.

Gent que un cop mort el dictador es va transmutar automàticament en demòcrata i que s’ha subjectat a una Constitució escrita amb l’alè pudent dels militars a la nuca. Una Constitució que els va garantir no ser perseguits pels seus nombrosos crims de guerra i de postguerra. Tothom ho sap, tu també.

Gent que quan perdien els arguments cridaven allò de “usted a mí no me tiene que dar lecciones de democracia”. Tócate lo que no suena. No es van conformar amb el fet d’haver guanyat una guerra. Van voler reprimir, aniquilar, exterminar, esborrar del mapa a tot aquell que no els jurés fidelitat eterna.

I ara, tu, representant a Catalunya dels franquistes 2.0 tens els sants ovaris de comparar els independentistes amb els etarres. I et quedes tan ampla. I afirmes que us diem com heu de viure la vostra vida. Vosaltres, que privatitzeu amb el rosari i la creu tots els úters aliens, que imposeu el castellà a cop de Wert, que traieu les senyeres dels edificis públics de Balears, que tanqueu canals de televisió i emissores de ràdio, vosaltres afirmeu que us diem com heu de viure? El que et diré és com viviu. Viviu de puta mare! Des del 39 viviu de puta mare! I us queixeu? Vosaltres que heu fet i desfet, que heu privatitzat empreses públiques que després us han contractat, que heu enganxat amb cola permanent els tres poders de l’estat, que heu robat tot el que es pot robar, que voleu imposar l’amnèsia col·lectiva perquè és l’única manera que trobeu perquè els joves no sàpiguen la merda en la què vau ficar aquest país durant quaranta putos anys, vosaltres sou el darrer reducte de democràcia? ¡No me jodas, Alicia! I tu? Què collons has fet per Catalunya? Què hem d’agrair-te? Què et devem pels serveis prestats? Què et deu la cultura catalana? I l’esport? I l’economia? Què et devem? De veritat, diga-ho, si us plau! En què has millorat aquest país? Què has fet per Catalunya? Quant has aportat a la llibertat dels catalans, als nostres drets, als nostres símbols? De quina manera has prestigiat la nostra història? Quin mil·lisegons has fet servir per aportar algun valor polític, filosòfic, ideològic o intel·lectual a aquesta societat?

Què et devem els catalans per la teva trajectòria parlamentària?

Ja t’ho dic jo: res. No et devem res. Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terroristes. Abans hem estat nazis. Ara som etarres. I demà? Quants dolents us queden per agafar com a metàfores? Quanta Història sabeu perquè la mentida sobre la què edifiqueu la vostra manca d’arguments trobi noves formes de maldat per comparar-les amb el procés català?

Ja n’hi ha prou. Fins aquí hem arribat. No teniu dignitat, ni vergonya.

Sort que dueu data de caducitat a l’envàs. Comença el compte enrere.

Com podeu veure que això d’anomenar-nos terroristes ve de lluny i és clar després ve l’altre llufa que ens pengen: colpistes.

Ja em perdonaran, però jo no he vist cap terrorista ni cop d’estat sense armes, ni tan sols n’he llegit cap, excepte les seves històries per no dormir, ah i m’ho deixava, els seus amics Tejero i companyia, aquests si que en portaven d’armes i les van fer servir encara que només fos per terroritzar el personal.