Sí, ja ho sé, sóc un torracollons i un perepunyetes i com més gran em faig, més m’hi torno. Deixant-ho clar per endavant, tiro pel dret. Ahir, sense necessitat d’anar més lluny i tal com tinc per costum, vaig sortir de casa i vaig tirar ronda de ponent avall i mentre camino, vaig rumiant i en aquest cas també, a part d’anar badant i mirant qui té el cap més gros, vaig xerrant amb la dona i en arribar a un dels llocs més bonics i més admirats pels forasters, que no és altre que l’entorn del Monestir i l’Arc de Sant Benet i la Porta Ferrada, recollons!!! Em va semblar veure un mercat àrab, amb carpes i parades escampades sense solta ni volta, empastifant un lloc històric que hauríem de cuidar de forma ben especial.

A la vista d’aquest desastre i d’altres que també podria anomenar, com el mercat dels diumenges, que ens ha deixat sense passeig, un mercat que tot sigui dit, cada vegada és més precari i podríem dir que una de les coses que més ens deixa, és un piló de porqueria la resta del dia.

Més endavant vindran les fires als jardins Juli Garreta i al Passeig dels Guíxols, amb tot de gent amuntegada damunt els parterres i fotent un patrimoni que és de tots a can pistraus. A la vista d’aquest munt d’incongruències, és lícit preguntar-se: que volem ser quan siguem grans? Volem tocar totes les tecles, però ens falta el piano, volem fomentar el turisme? Quin turisme? El de carmanyola i espardenya? El cultural? L’esportiu? Collons!! Ja va essent hora de decidir-nos!!

Manel Mayor                                                     27 de març de 2016