DANYS COL·LATERALS D’UN CONFINAMENT

Ja fa quaranta dies ben o mal comptats que estem confinats, i jo estic tenint la sensació d’empresonament, com suposo que li passa a més gent.

Pels que viuen sols o pels que només ho compartim amb la nostra parella, estem tenint la sensació de rutina de presó, tot el dia tancats a dins i una estoneta caminant pel terrat o el jardí o la terrassa, depèn del que disposi cadascú.

Tota aquesta dinàmica ens està conduint cap a una pressió psicològica, que pot degenerar en estrès, estat depressiu, una certa agressivitat, mal humor més o menys continu…

Fins i tot a mi que els dies de pluja i els ennuvolats em transmeten optimisme i inspiració, a l’estar tancat em genera l’efecte contrari.

Avui tinc ganes d’expressar el meu estat d’ànim i una mica l’estat d`ànim dels meus, però no m’hi acabo de sentir del tot bé,

Si a tot aquest conglomerat de fets i sensacions hi afegim la pèrdua d’éssers estimats per culpa d’aquest maleït virus, segurament hi podem trobar el desllorigador.

Acompanyaré aquest escrit amb una fotografia del temporal Glòria, perquè amb això del confinament no he tingut l’oportunitat de fer-ne un d’escaient.  

Manel Mayor                                           22 d’abril de 2020