DESIG DE LLIBERTAT

Fa qüestió d’un mes i mig aproximadament, vaig comentar en un escrit publicat al meu bloc, que era hora de que el nostre govern, el govern de Catalunya amb el President de la Generalitat al capdavant, tingués coratge o convoqués eleccions, de moment no ha fet ni una cosa ni l’altre, però en canvi si ha tingut, bé han tingut tots plegats, una idea brillant: han demanat cinc mil milions d’euros del fons de l’Estat, un estat que ens en deu pel cap baix tres vegades més, i evidentment no seran pas de franc aquests diners, sinó que si son certes les informacions que he llegit aquest matí, acabaran de destruir el poc que ens queda.

Ho vull dir amb paraules educades, però és que per denunciar aquest disbarat… no em surt res més que això: s’ha de ser molt ximple, per demanar allò que et deuen pagant interessos i cedint la poca capacitat de decisió que et queda i s’ha de ser molt covard, per no atrevir-te a planta cara.

Tot i que sé que això no arribarà als seus destinataris de debò, amb bé molt de gust fer aquesta denúncia i aquesta exigència: Molt Honorable Senyor President de la Generalitat i Honorables membres del Govern, si no tenen el coratge de plantar cara a aquells que ens oprimeixen i que ens volen fer desaparèixer com a poble, i no es veuen capaços de guiar el nostre poble cap a la llibertat, tinguin al menys la decència de fer un pas al costat, per així deixar que els que si se’n veuen amb cor, puguin portar al nostre País cap a tornar a ser un estat sobirà, que ens permeti per fi gaudir de la República Catalana.

Sé que encara que es dignessin a llegir aquestes ratlles, i que a sobre em fessin cas al veure la manifestació de la Diada que s’endevina històrica, el dia dotze de Setembre no seríem pas independents, però si que podríem posar la primera pedra per encetar el camí, un camí ferm cap a la llibertat.

Per acabar voldria dir, que si algú dels que pugin llegir aquestes línies, no comparteix ni entén la meva visió, només li vull dir una cosa: els que com jo volem la independència del nostre país, no es perquè ens sentim superiors a ningú ni perquè menyspreem a cap poble, simplement volem deixar de ser ciutadans de tercera classe i ser per fi ciutadans normals, amb tots els drets i obligacions de qualsevol estat democràtic, cosa que amb les condicions actuals no ens és pas possible.

 

Manel Mayor                                                           31 d’Agost de 2012