Encara sota l’efecte d’un optimisme desfermat, fruit de l’embriac d’eufòria de la històrica jornada d’ahir, en la qual m’agradaria destacar l’enorme joia col·lectiva que vàrem sentir, vull plasmar la meva admiració per una persona que va estar durant tota la manifestació ben a prop meu, la Dolors, una dona de vuitanta cinc anys, que va mostrar en tot moment una enorme fortalesa i sobretot una alegria immensa de poder ser-hi. Dit tot això, em proposo analitzar les conseqüències que se’n derivaran.
Em sembla que el govern de la Generalitat no tindrà més remei, que convocar eleccions anticipades, doncs no crec que s’atreveixi a convocar un referèndum sense aquest pas previ. Dit això m’atreviria a pronosticar, que comencem a enfilar el principi d’un camí sense retorn, no exempt de dificultats i paranys de tota mena. Tots plegats haurem de ser valents i constants, optimistes però no eufòrics, preparats per aguantar atacs de tota mena i d’arreu, solidaris amb els que triem perquè ens representin, però sense dona’ls-hi un xec en blanc, empenyent-los quan calgui, doncs aquesta és la missió de la societat civil i dels militants de base dels partits.
Tant mateix quedo perplex en veure les reaccions d’alguns, les del PP i companyia ja no m’estranyen gens ni mica, les del PSC no és que em sorprenguin, però em cal fer un esforç considerable, per acceptar que alguns puguin ser tant curts de vista, o tal vegada els hi hauria de dir pocavergonyes, per enganyar o intentar-ho a la gent que representen.
I ja per acabar, retopar a alguns mitjans internacionals. La manifestació d’ahir no demanava res a Espanya, ni tant sols l’amenaçava que ens donés més diners, la gentada d’ahir exigíem al nostre govern de la Generalitat, que fes el pas o passos cap el procés de secessió, per poder ser el proper estat d’Europa, tot així dit ras i curt. He deixat en darrer lloc els mitjans de comunicació espanyols, que s’han esforçat a minimitzar la manifestació i les seves conseqüències, la meva opinió és que és fruit d’una estratègia molt ben muntada, mirant d’esbravar tota l’efervescència que s’ha anat acumulant aquests darrers mesos, de fet els darrers tres anys, que perquè? Molt fàcil, sempre els hi ha sortit bé. Ara al nostre poble li toca treballar a fons, perquè això no torni a succeir, bé al poble i als polítics.
Manel Mayor 12 de Setembre de 2012