Avui mentre vaig veient com plou, ara lleugerament, ara amb més intensitat, tinc dins el cap un munt d’idees que van agafant forma a poc a poc.

De les darreres eleccions ençà (municipals i europees), els hiperventilats no han deixat de llençar merda a tort i a dret, amb algun intel·lectual inclòs, pel que sembla, hauríem de fer política de xaiet o el que és el mateix, hauríem de seguir cegament al nou messies de l’independentisme, aquell que mai s’equivoca i que sense que hàgim d’exposar res ens portarà cap a la glòria, altrament dita independència.

Doncs ho sento, no hi puc estar d’acord de cap de les maneres, a part que la majoria d’aquests entusiastes seguidors de l’indiscutible líder, fa ben pocs anys, quan anaven mal dades pels qui gosàvem expressar el nostre sentiment i dir públicament que desitjàvem la independència de Catalunya, no hi eren i ens tractaven de somiatruites i d’il·luminats, ara gosen dir-nos  botiflers a molts de nosaltres que pensem que s’ha de tornar a començar.

Ho pensem així, perquè som plenament conscients que moltes coses es van fer malament i es va donar volgudament o no, informació valuosa a un estat que ha demostrat que continua sent despòtic i totalitari en la seva concepció d’unitat per pebrots.

Alguns també ens sentim traïts, perquè malgrat que sabíem a què ens exposàvem, no ens imaginàvem que es pogués tirar enrere, havent arribat allà on havíem arribat i malgrat això no hem dit en cap moment que els responsables d’aquelles decisions fossin uns botiflers ni res que s’hi pugui assemblar.

Ens agradi o no tornem a ser a la casella de sortida i no si val a dir que ens han fet trampes, que teníem la partida guanyada… el que cal és aprendre dels errors i no tornar a cometre’ls.

Apa, Salut i República!!!

Manel Mayor                                     14 de juliol de 2019