Amb tot el meu respecte per a tothom, ja en començo a estar fart de la cançoneta de la divisió de societat catalana i d’aquests gurus, que igual que fan els mals metges, volen guarir la malaltia ignorant el seu origen.

La malaltia en qüestió, arrenca en el moment de subjugació del poble català, un poble que passats els efectes de la criminal repressió, a la que fou sotmès torna a prendre consciència de poble i que per molt que ho ha intentat, no ha aconseguit mai un diàleg d’igual a igual, perquè l’opressor s’ha negat sistemàticament a admetre que som una nació.

No, no cal que m’ho digueu, ja sé i és fet a consciència, que aquesta anàlisi és molt esquemàtica, però suficient, pel que vull expressar.

Tornant a l’origen d’aquest escrit, passo a dona el meu punt de vista d’aquesta discussió que s’està fent eterna. Aquells gurus que pel que sembla estan en possessió de la veritat absoluta, ens acusen als que volem la plena sobirania del nostre poble, en el meu cas la independència, de dividir i de fracturar la societat catalana, renoi!! Pel que sembla, per no fracturar la societat catalana, hauríem de ser submisos i oblidar-nos per sempre més de la nostra sobirania, aquella a la qual com a poble, en tenim tot el dret.

En tot cas, la divisió, que no pas la fractura, s’ha d’anotar en el deure dels dos bàndols, mot dit sense cap ànim pejoratiu. De fet, una divisió no té per què esdevenir conflictiva, sempre i quan es construeixin uns ponts de diàleg i ens dotem de les eines adients per fer-ho. De fet ja ho estem per motius ideològics, religiosos, socials…

Manel Mayor                                                                10 d’agost de 2016