Com he deixat ben palès, en més d’una ocasió en aquest el meu bloc, m’estimo Sant Feliu i d’una manera molt especial, el seu passeig, un indret a on els infants aprenien a anar en bicicleta, a on es duia a passejar als nadons, a on anaven a prendre el sol els avis…

Aquest passeig era motiu d’orgull pels ganxons, ja que en els seus voltants, no n’hi havia cap que se li assemblés ni de lluny. Ara observo amb tristesa, la seva progressiva degradació, mentre vaig veient amb ràbia continguda, el tant se me’n fot dels meus conciutadans i el del govern de la ciutat, amb l’agreujant que aquests darrers, en son part activa de la seva degradació, conscientment o inconscientment.

D’un temps ençà, els diumenges, que és el dia d’esbarjo per excel·lència, de la major part de la nostra població,  ja no es pot gaudir d’aquest indret, doncs està ocupat totalment pel mercat, fet del qual ja en vaig parlar en aquest espai, temps enrere. Tot això, sense oblidar que aquells arbres, que tant de goig havien fet, s’estan morint a poc a poc, per podes mal fetes i fora de temps i per manca de reg. Tot això es observat, pels qui haurien de posar-hi remei, amb total passivitat.

Ara i per acabar-ho d’adobar, no se’ls hi acudeix res més, que fer una mena d’en formigonada, tal com mostra la fotografia, que encapçala aquest escrit. Durant el darrer ple, d’aquest any que ara s’acaba, el Regidor d’ERC, en Jordi Vilà, els hi va preguntar per l’afer… La seva resposta, és prou singular, són proves… Aleshores, jo em pregunto, el proper pas, és matar els arbres i posar-hi mosaic? No sé… Per fer proves…

Manel Mayor                                                             31 de desembre de 2014