Aquesta és una setmana d’aquelles difícils d’explicar i fins i tot de pair, per una banda uns criminals assassinen un centenar de persones a la capital francesa, de l’altre, quatre idiotes impresentables, desitjarien que els morts en comptes de francesos fossin catalans i més enllà quatre curts de gambals, per ser benèvols, es dediquen a comparar l’independentisme amb els atacs de París, festa a la qual s’apunten els dirigents del PP, lamentable però cert.

Tot això adobat amb les declaracions xenòfobes de l’impresentable García Albiol, que tot el que té de llarg té de burro. Per no ser menys, el líder de C’S ens aclapara amb el seu discurs lerrouxista farcit de mentides, acusa als partits que defensen la independència, d’embolcallar-se amb l’estelada per amagar les seves mancances i no preocupar-se del que realment importa als ciutadans, demagògia de la seva, però és clar, se n’oblida que ell i els seus s’embolcallen amb la bandera espanyola per amagar que no tenen discurs polític i jo diria que fins i tot darrerament s’estan embolcallant amb el jou i les fletxes, no fos cas que no fes contents a tots els que volen la destrucció de tot el que representa Catalunya.

Bé, sembla que entremig de totes aquestes animalades, s’obre un fil d’esperança, un raig de llum, en les negociacions per investir President. Tot això després d’uns dies amb unes declaracions del tot forassenyades, esperem que entre tots posin un xic de seny i tirem endavant d’una vegada.

Manel Mayor                                         20 de novembre de 2015