Durant tot aquest cap de setmana, m’han envaït els dubtes sobre si opinar o no, sobre aquests fets esgarrifosos, aquests assassinats criminals, que han succeït a París i que estan destinats a sembrar el pànic i el terror entre la població.

Tenia dubtes, perquè aquests fets són terreny adobat per a la demagògia i les paraules són fàcilment adulterades i tretes de context, amb la consegüent tergiversació d’allò que hom ha pretès exposar.

De fet, el que m’ha empès a escriure i com a conseqüència exposar la meva opinió, ha estat el discurs indecent i cínic de l’extrema dreta, que ha aprofitat aquests moments de dolor i de solidaritat envers les víctimes, per treure tot el seu verí i tota la seva porqueria, per atiar el racisme i més concretament en aquest cas la islamofòbia.

Per molt que fins ara no hagi escrit ni un sol mot sobre aquests fets, no vol pas dir que no m’hagin afectat, que ho han fet i molt. Aquest atac, ha estat un veritable acte de terrorisme, perquè el seu fi no era altre que influir terror, aquests atacs no tenien com a finalitat, cap objectiu militar, ni estratègic, no estava destinat a fer cap sabotatge al transport ni a les telecomunicacions, no, el seu objectiu era el pànic.

El que modestament vull denunciar, és el cinisme amb què s’acusa sense cap argument i de vegades veladament, a la pobra gent que fuig de Síria i a les comunitats àrabs d’arreu d’Europa, com a possibles culpables d’aquests desgraciats fets.

Ara França ha decidit declarar obertament la guerra a Estat Islàmic, serà aquesta la solució? Serà pitjor el remei que la malaltia? El temps ho dirà, perquè malauradament les guerres no han solucionat mai res i tot que molts cops són inevitables, al final els conflictes es resolen parlant i fan bona la filosofia que violència només genera violència.

Manel Mayor                                        17 de novembre de 2015