Hi ha coses com la manipulació barroera i la mentida sistemàtica, que em treuen de polleguera.

A veure, els polítics que varen fer l’intent d’instaurar o de fer l’intent fallit de proclamació de la república, sabien que es jugaven la possible acusació i ser posats a disposició de la justícia per allò que havien fet o en aquells moments encara volien fer.

El que varen cometre és un delicte de desobediència i un possible desacatament al tribunal. Això són fets i sabien que podia passar, molt diferent del que ha succeït, que estan acusats d’uns delictes inventats, inventats pel relat de guàrdia civil i novel·lats pel jutge instructor del tribunal suprem.

Els delictes de sedició i encara més el de rebel·lió, perquè existeixin han d’anar acompanyats de violència i si hem de fer cas d’algun jurista de renom que així ho ha manifestat, aquesta violència ha de ser extrema i res d’això ha succeït.

Tots sabem i els jutges govern espanyol i els seus mitjans de comunicació afins i en algun cas a les seves ordres, també ho saben, que aquí l’única violència que hi va haver va ser la dels cossos de seguretat de l’estat i a les proves gràfiques em remeto, cosa que els inventors dels delictes de rebel·lió i sedició no han demostrat.

Els que tenim ja una colla d’anys a les espatlles, hem vist diferents cops fets similars, durant la llarga dictadura, arreu, després al País basc i ara aquí a Catalunya, sembla que la xacra dels presos polítics no ens vulgui abandonar.

Manel Mayor                                     30 de març de 2018