Després d’una setmana molt intensa, de desenfrenada violència policial i d’enaltiment del franquisme, tot això condimentat amb una bona dosi de mentides barroeres i manipulacions sapastres, no sabia ben bé com posar-m’hi.

Podria ser que em sortís una tirallonga de relats inconnexos, que tan sols els unís el sentiment de ràbia de veure que el règim del 78, no ha canviat pràcticament gens des dels seus inicis, inicis que els que ho vàrem viure, recordem nítidament els moviments de sabres que van presidir el suposat canvi de poders.

Comencem per l’exhumació del dictador, el gran criminal, al qual s’havia de treure del pedestal allà on l’havien col·locat els seus hereus. Aquesta operació havia de ser un gran acte de propaganda pel govern en funcions, però com que són tant i tan sapastres el varen convertir en un acte d’enaltiment franquista, amb l’agreujant que l’acte el presidia la ministra de justícia, la senyora Dolores Delgado abillada amb un vestit negre de dol rigorós, que li va fer interpretar un paper ben galdós i per acabar-ho d’adobar el trasllat es fa amb un helicòpter militar, per acabar de fer-li els honors.

Una altra ministra d’aquest govern en funcions, Carmen Calvo, no sé ben bé el que pretén amb aquella contundència, quan ens diu, talment com si fóssim uns pobrets ignorants, que l’autodeterminació no existeix, que Espanya és una democràcia consolidada… creieu-me que no sabia si sentir ràbia o compassió, no serà que aquesta bona dona perd els trucs? El que no existeix, malauradament, és la democràcia espanyola.

Des que es va fer pública la sentència del procés, que aquest govern en funcions no ha deixat de desbarrar, des del que encara és president en funcions passant per tot el seu estol de ministres.

Sembla que s’han fet tots plegats, deixebles del tristament cèlebre Joseph Goebbels, aquells ministre de propaganda d’Adolf Hitler, que afirmava que una mentida repetida mil vegades s’acaba convertint en una realitat.

El ministre de l’interior, avui és que l’ha dit encara més grossa: “A Catalunya la violència ha tingut un major impacte que al País Basc”.

Tot això ens demostra clarament que els tics del franquisme estan molt vius, enquistats a les institucions, a les policies, a l’exèrcit i als jutjats.

Ho deixo aquí perquè si no es faria molt llarg, perquè hi ha molt per comentar i segurament parlaré de l’exjutge ara ministre, entre d’altres.

Manel Mayor                                       27 d’octubre de 2019