Hi ha coses que em costen molt d’entendre, no sé… deu ser perquè com que soc una persona senzilla, m’agraden les coses senzilles, m’estimo més anar pel dret i en tot cas… prefereixo la drecera a la marrada.

Tal com he donat a entendre, no m’agrada donar voltes a les qüestions, sense ser del tot necessari. Tot això bé a tomb, de la pregunta de la refotuda consulta de la independència… si, si, he dit independència, ho repeteixo perquè hi ha determinats polítics o formacions polítiques, que sembla que han oblidat, que la societat civil, el poble de Catalunya, va sortir al carrer amb un sol clam: independència… amanit amb la frase volem ser un nou Estat d’Europa.

Em sembla a mi, que no és pas tant difícil d’entendre, per tant, deixem-nos de collonades i anem d’una punyetera vegada pel dret, doncs la pregunta és tant senzilla com això: vol que Catalunya sigui un estat independent? I la resposta binària tant simple com si o no.

Amb tot això, no és pas la meva intenció, forçar a ningú ni tan sols condicionar-lo, però el que no podem admetre, és que s’intenti enganyar al poble, o que es faci un bucle de consultes fins a l’infinit, perquè no hi hagi manera d’entendre el veritable significat de la pregunta, o bé que la quantitat múltiple de les respostes impedeixi desxifrar la voluntat del nostre País.

Manel Mayor                                                 1 de Desembre de 2013