HEROI O SÍMBOL?

joanmundet-companys_617x295Avui fa setanta anys de l’afusellament del President Lluís Companys o si voleu del seu cruel assassinat, amb la seva execució, el règim feixista del general Franco assassinava un símbol, un símbol de lluita en favor de la classe obrera, de republicanisme… en una paraula de la llibertat. No era pas nacionalista, malgrat que alguns el vulguin arrossegar cap aquests posicionaments, que no van ser mai els seus.

Els seus posicionaments, igual que fa quaranta anys, molts dels que avui volem la independència de Catalunya, eren confederals i fins i tot si a l’altre costat s’hi hagués trobat diàleg, federalistes, però dels de debò, no dels de pa sucat amb oli, sinó dels que reconeixen com a primer pas par obrir diàleg, que Catalunya és una nació, no la millor del món, sinó simplement la nostra.

Amb aquest escrit ni amb cap dels meus, no pretenc pas de cap de les maneres fer història, que per això ja tenim els historiadors, que bé o malament ja ens la conten. Jo, per tant, em limito a exposar uns punts de vista que estaran encertats o no, però són els meus.

Fet aquest aclariment, voldria fer notar que actualment, que estem vivint uns temps convulsos d’enfrontament frontal amb l’estat espanyol, dóna la sensació que ens trobem amb uns fets semblants o paral·lels fins i tot, als succeïts l’octubre del trenta-quatre, salvant les distàncies i l’evolució dels temps, avui com llavors, el nostre President, el Govern i el Parlament, hauran de prendre una decisió, que espero i esperem tots que sigui valenta, però sobretot que sigui encertada.

Manel Mayor                                                15 d’octubre de 2016