Tot passejant pels Jardins Juli Garreta de Sant Feliu, no puc evitar fixar la vista en aquest monument dedicat a les víctimes dels camps de concentració i extermini nazis i com em passa sempre que el veig i sempre que sento a parlar del tema, sento una enorme fúria dins meu…

No només per l’horror que varen sembrar els nazis, sinó perquè s’obvia l’horror dels camps de concentració i extermini franquistes, que sí, encara que ens ho volen amagar de totes les maneres possibles, tots els que ens hem volgut assabentar, sabem de l’existència d’aquests actes criminals i aquests centres inhumans.

Durant tota la dictadura, els autors i còmplices ho van voler amagar per tots els mitjans al seu abast i després quan es van inventar la gran fantasmada anomenada transició democràtica, els criminals i els seus descendents van arribar al pacte més vergonyós que ens podíem imaginar, amb el vistiplau dels nous-demòcrates, sí, aquells que ens van voler fer passar bou per bèstia grossa, no estarem mai segurs del tot si per por o per incompetència.

El cas és, que ni aquells que varen accedir al poder aleshores ni els que hi són ara, no han estat capaços d’aixecar les estores i dir les veritats, de fet no ho tenen tan difícil, ja que hi ha estudiosos que n’han fet, per dir-ho d’alguna manera un catàleg ben complet.

Manel Mayor                                   14 de maig de 2022