Sé que vaig dir en el darrer escrit de l’any, que no havia parlat de política i que ho deixaria pel següent, que intentaria que fos abans d’acabar l’any o tot just començar el proper, però us he de confessar que m’ha fet veritable mandra.
Mandra, perquè els meus pensaments tenen molts fronts oberts, vistos els esdeveniments que es van succeint i mandra també de contradir els activismes de sofà.
Miraré d’ordenar els diferents fronts i provaré fer-ho ben fluid o tot el que en sigui capaç.
A veure com me’n surto, començaré per la sentència del TJEU, he sentit i he llegit infinitat d’opinions, algunes d’encertades i d’altres amb una gran capacitat d’imaginació i no em vull pas fer l’espavilat, les encertades, evidentment les adjudico als juristes, les altres n’hi ha que hi toquen i d’altres que a tos ens agradaria que poguessin ser reals.
El cert però és que les lleis són totes interpretables, però el que ja no és interpretable és el contingut de les sentències i la del TJEU diu el que diu, deixa clar que el vicepresident Junqueras adquireix la credencial d’eurodiputat des del moment que n’és proclamat i per tant la immunitat, però deixa a l’aire si aquest fet deixa la sentència del Suprem nul·la o no, malgrat que juristes de prestigi consideren que sí.
Per no allargar-me massa, avui només donaré la meva opinió sobre els suports a la investidura del president espanyol. Bé, crec que aquí per molt que sabem que ens aixecaran la camisa o bé ho intentaran, no hi havia més sortida que donar ales a la dreta i l’extrema dreta o quedar-se amb el mal menor, que és donar pas a un govern d’esquerres amb gent (els de Podemos) amb una visió molt més civilitzada i progressista de la societat.
Per acabar només una reflexió, la política es basa sempre en el diàleg i la negociació, encara que no ens agradi la parella de ball, la resta, crispació, insults, intolerància… no ens pot dur a res de bo, com hem pogut veure aquesta tàctica i estratègia és la que estan duent a terme els de l’extrema dreta, amb el suport inestimable de l’altra dreta, en la que uns haurien d’anar més cap al centre i els altres estan condemnats a desaparèixer.
Manel Mayor                                           12 de gener de 2020