Avui torno a parlar de les obres de Rius i Calvet, el darrer cop que en vaig fer esment va ser de resultes de l’imminent començament de les obres, unes obres que sense entrebancs ja ens havien de costar  com a mínim tres milions d’euros, ara que s’han trobat unes per a ells sorpreses, que per la gent que trepitgem carrer cada dia no ho són pas, vés a saber fins a on s’enfilarà la factura final d’aquest projecte.

Ara resulta que o bé els creadors o bé els receptors d’aquest súper projecte, no comptaven que els arbres de sobre la vorera, que són de mida considerable, haguessin arrelat tan fort, penetrat al mur, abraçant les canalitzacions, i arribat fins als fonaments de les cases… home, tenint una riera a sota mateix, l’estrany, el verdaderament rar, hagués estat no trobar unes arrels veritablement potents.

Era d’esperar trobar-se aquest sidral, que obligarà, no ho oblidem pas, a reforçar no tan sols el mur de contenció que dóna a la platja, sinó a revisar amb minuciositat els fonaments de les cases de l’altre costat de carrer.

Quan jo era jovenet… i creieu-me, ha passat molt de temps, un home gran em solia dir: nano, el paper ho aguanta tot, ara, tal vegada hauríem de dir que a sobre una pantalla tot és possible o el que és més o menys el mateix, la veritat virtual és una cosa i la real n’és una altra, que evidentment sol ser força diferent.

En fi, coses de les presses i dels projectes fets a la babalà.

Manel Mayor                            15 de març de 2018