Encara hi ha algú que dubti, que CIU no vol que hi hagi plebiscitàries? I a sobre tenen la barra i la poca-solta, de fotre’n la culpa a ERC, amb l’inestimable ajut, dels grans mitjans de comunicació. Estan fent el possible i l’impossible, perquè no hi hagi manera d’arribar a un acord.
S’estan empescant fórmules tan i tan indignes, que semblen imaginades, només perquè els altres, no les puguin acceptar de cap de les maneres o és que hi ha algú que ho trobi normal? S’ha vist en algun país dels anomenats civilitzats, que el president imposi com s’han de fer les llistes dels oponents? I des d’ERC es diu públicament, que malgrat no estar-hi d’acord, ho accepta per tirar endavant i s’ha de sentir, que la manca d’acord és culpa d’ERC, quins pebrots!!
És evident, que estic molt i molt emprenyat i ho estic, amb aquests que es van apuntar al carro de l’independentisme, a darrera hora, no perquè n’estiguessin convençuts, sinó per no perdre el tren del poder i ara tenen les penques, de voler donar lliçons de sobiranisme.
Esteu al cas, del que els hi ha costat pronunciar la paraula independència? I quan per fi s’han decidit, ara no hi ha manera de fer-ho efectiu. Tant de cridar que l’enemic era fora, que no ens baralléssim pas, ara resulta que posen més bastons a les rodes, que el mateix Rajoy i el seu govern. Ho tenim a tocar, però sembla que si no hi ha un miracle, ho tornarem a perdre tot, per les ambicions dels de sempre, perquè per molt que sortim al carrer, les eleccions només les pot convocar el President. Tant de bo m’equivoqui i aquesta setmana tinguem una gran alegria.
Manel Mayor 13 de gener de 2015