Ahir quan escrivia temps de repressió, encara no sabia si empresonarien tots els que s’havien de presentar al suprem, però sincerament, com molts de vosaltres m’ho temia, en tenia tota una intuïció… però el que crec que no és pas només una simple intuïció personal, és la fugida endavant de l’estat espanyol.

Ens adonem que el proper encausat o empresonat pot ser qualsevol de nosaltres? I no només per ser republicà i voler la independència del nostre País, sinó simplement per ser demòcrata i voler viure en llibertat, estem vivint ja fa temps una veritable cacera de bruixes i ja sabem que a aquesta mena de caceres no els hi cal tenir cap prova, ja que si convé, es fabriquen les proves i les evidències, només ens cal observar la deriva judicial d’ençà del vint de setembre.

Estem veient l’evidència de la invenció de proves per part de guàrdia civil i la invenció de delictes per part dels més alts tribunals de l’estat espanyol, tal com feien els antics inquisidors, ara no s’atreveixen pas a cremar les bruixes ni anomenar-les així, però se’ns fa molt evident que és una continuïtat d’aquella mentalitat tancada i retrògrada que tants crims va cometre en nom de Déu i aquests moderns inquisidors ho volen fer en nom de la unitat de la seva indivisible pàtria.

Davant d’aquest estat de coses no ens queda cap més remei que lluitar, lluitar pels nostres drets i la nostra dignitat, sempre tenint en compte que la llibertat no es demana ni es pidola sinó que es pren.

La lluita serà llarga però no hi ha dubta que vencerem i sóc tan contundent perquè parlant amb la gent un se n’adona que el pòsit de l’1 d’octubre no s’ha pas escolat, ans al contrari s’ha anat fent més i més potent.

Manel Mayor                                   24 de març de 2018