Sempre que parlem de tu diem la nostra Claudia, perquè sempre et sentirem com una part de nosaltres, et consideràvem una part de la nostra família.

Malgrat que ja han passat un bon grapat d’anys (catorze si no m’erro), encara sento aquella enorme tristesa i aquell sentiment d’impotència de no poder-hi fer res.

De totes maneres m’esforço a recordar totes les coses bones i tots aquells moments inesborrables de tot el que vàrem compartir.

Avui tinc un d’aquells dies dolents, en que estic molt espès, segurament perquè aquests darrers mesos no estic massa fi, malgrat tot, no volia pas deixar d’escriure encara que siguin quatre ratlles per recordar-te a tu i el que vas significar.

Manel Mayor                                   18 de setembre de 2024