Aquest cop, he estat molt a prop d’anar-me’n cap a l’altre barri, fet que demostra, que tots plegats som molt més fràgils, del que ens imaginem, cosa que em porta a fer unes quantes reflexions, no pas gens extenses, però suficients. De fet amb aquestes quatre línies, em torno a dirigir a la meva gent, després d’un mes d’absència.

La vida, és una mena de barreja de derrotes i victòries, d’alegries i tristors, d’encerts i errors… la meva, ara ja comença a ser un xic extensa i com a tal, ja ha passat per totes aquestes vicissituds.

El que no em podia arribar a pensar, és que tan d’hora, hagués de lliurar una batalla tan difícil i complicada, la qual he estat molt a prop de perdre. Sí, he tocat la mort amb la punta dels dits, però me n’he sortit prou bé, segurament, el talent dels metges i les meves ganes de viure, han estat determinants per superar aquesta lluita.

Manel Mayor                                                                                     24 d’abril de 2015