Mentre l’independentisme, s’entesta a marejar la perdiu i fins i tot m’atreviria a dir que s’encaparra a fer onanisme mental, l’unionisme no s’està pas quiet, molt al contrari, ens està obrint fronts arreu, tant a la vista com soterrats.

Ahir vaig sentir un comentari per televisió, que em va fer rumiar, deia ni més ni menys, que si el President Mas no veia clara la victòria, es faria enrere i no convocaria eleccions, tot això, de fet, no deixen de ser especulacions, no sé si amb base o sense.

Crec sincerament, que hauríem de deixar de fer el ximple i centrar-nos en allò que és important de debò, ni més ni menys que convèncer els indecisos i no menys important, aixecar la moral dels convençuts desencisats.

Estem a dos mesos i escaig, de les eleccions més importants del nostre País, unes eleccions que són excepcionals, per tant, el nostre comportament ha de ser igualment excepcional. Ah, una cosa que jo considero vital, aconseguir la llibertat, no és mai de franc, però restar sotmesos encara és més car, per tant, toquem de peus a terra, però traiem tota la rauxa que portem a dins, que és una manera de tenir el valor suficient, per encarar un repte tan important i decisiu.

Manel Mayor                                               10 de juliol de 2015