Tot i que tenia molts temes que em voltaven pel cap, no he tingut o no he trobat el moment de posar-m’hi fins a la matinada, de fet he estat molt atrafegat tota la tarda i vespre, al matí normalment no escric, ja que difícilment sóc per casa.
El cas és, que ja a l’hora de dinar, he decidit aïllar-me de tota la porqueria del judici contra els corruptes del PP i fins i tot de la lamentable crisi del PSOE. Tot dinant, escolto les notícies i m’entristeix assabentar-me de la mort de Dario Fo, tinc també un sentiment de resignació, ja que tenia noranta anys i a la vegada una satisfacció per l’empremta que ha deixat la seva lluita per les llibertats individuals i col·lectives.
També escolto amb gran sorpresa no exempta de satisfacció, la designació de Bob Dylan com a guanyador del premi Nobel de literatura per les lletres de les seves cançons.
Per acabar-ho d’adobar, just abans de dinar arriba a les meves mans un reportatge dels Beatles, per ser més exactes, del seu darrer concert, aquell que varen muntar dalt del terrat. Des de sempre he estat un apassionat de la música dels Beatles i tot i que l’única cosa que m’interessava d’ells, era la seva música, he de reconèixer que varen influir en la nostra manera de veure i afrontar la vida, ells es van rebel·lar contra totes les normes restrictives de l’època i varen arrossegar el jovent del món, de fet aquesta grandesa els va destruir, m’atreviria a dir que varen ser els primers a sucumbir als efectes de la fama.
No varen ser però els únics però, que varen contribuir a canviar un món molt ancorat en el passat, principalment el nostre, que era un univers de prohibicions i amenaces, a conseqüència de la punyetera dictadura, ho varen fer ells i altres del món de la música, que feren tot un còctel amb l’esclat del turisme. Dels altres músics i dels altres fets que van contribuir a canviar el món al nostre voltant, en parlaré en un proper escrit, ja que m’estendria massa i seria més feixuc de llegir.
Manel Mayor 14 d’octubre de 2016