Nedar entre dues aigües segurament deu ser molt còmode, perquè et permet pujar a la superfície o baixar a les profunditats, segons convingui.

Això és el que fan alguns tant en la vida quotidiana com en la política, en comptes de tenir la valentia de posicionar-se. D’això se’n diu fer la puta i la ramoneta, abans ho feien uns i ara ho fan uns altres, que teòricament estant als antípodes dels primers i tant uns com els altres, estan demostrant que l’únic que els importa és guanyar vots d’allà on sigui, per mantenir unes quotes de poder encara que siguin ben migrades.

Us repetiré un pensament que segurament vaig escriure dies enrere i que d’ençà que es va posar en marxa això que s’ha anomenat el procés, he dit i repetit i com jo tants d’altres, que tan legítim és estar a favor com en contra de la independència, es pot estar d’acord o no, de com s’ha dut a terme tot plegat… ara, em nego a acceptar com a demòcrata, com a radical defensor de la llibertat, la negació del vot, que és sinònim de la negació de la meva identitat i de la sobirania del meu poble.

L’única argumentació que esgrimeixen i ja és tenir barra, és la negació que Catalunya sigui una nació i pretenen fer-la passar per una regió d’una nació que no té res a veure amb nosaltres, amb la qual ni tan sols compartim idioma.

No pretenc ser el portador de la veritat ni vull ser el creador de cap mena d’ortodòxia, simplement expresso el meu pensament que és la meva veritat i per si de cas he generat algun dubte i algú ha pogut pensar que m’he tornat ambigu, que no pateixi, continuo sent un fervent defensor  de la independència del meu País.

Manel Mayor                                     12 de juliol de 2017