Per algú que s’ho miri des de fora resulta si més no inversemblant, què mentre celebren amb eufòria desmesurada la retirada del nom d’Antoni Vidal dels rètols de la Rambla, del qual ens han dit pel dret i pel revés que era un esclavista criminal, sense voler-se adonar que estan traient de context uns fets, volent-los jutjar amb la mentalitat d’avui.

No mouen un dit, ni tan sols una pestanya, per esborrar el nom d’en Miquel Mateu, un franquista destacat, falangista i primer alcalde franquista de Barcelona, sí, el que dóna nom als anomenats popularment pisos de la Caixa, tenen por d’ofendre els Casado i companyia o és que els crims del segle vint ja els hi estan bé? Ja saben que l’Ajuntament de Barcelona li ha retirat la medalla d’or de primer alcalde franquista?

Ah, per si no ho saben, malgrat que l’esclavisme es prohibís al territori peninsular espanyol l’any 1837, no va ser fins al 1873 quan es prohibeix a Cuba.

També vull deixar constància, que ni tinc cap mena de simpatia per l’esclavisme ni miro de treure’l del seu context històric, sinó que me’l miro amb perspectiva històrica.

El franquisme en canvi com que m’ha tocat de ple a mi  i a la meva família me’l miro amb fàstic, amb aquella repulsió que no et pots treure de sobre encara que t’hi esforcis.

Manel Mayor                                          25 de novembre de 2018