Enrocar-se, no és, ni ha estat mai una política intel·ligent, de fet, tampoc és una estratègia idònia per encarar unes negociacions, una cosa força diferent és defensar uns criteris i unes idees, particulars o col·lectives, tant li fa.

Ja sé que carrego fort, però un dels avantatges de no ser militant és aquest, que puc expressar la meva opinió, molesti o no, a banda i banda. Partint doncs d’aquesta llibertat, em permeto expressar la meva opinió particular i personal, sobre unes negociacions, que són crucials per l’esdevenidor del nostre País.

Som molts, fins i tot jo diria que llevat dels militants i votants de CD, vàrem votar la candidatura de Junts pel Sí, perquè era l’opció clara d’anar cap a la independència, fos qui fos l’elegit per ser President de la Generalitat o en el seu cas, candidat, al marge dels compromisos dels components de la citada candidatura, un element a tenir en compte per encarar la negociació i no tancar-se en banda, si més no de manera excessiva.

A l’altra banda del conflicte, a la CUP, hi ha l’afirmació electoral, de no farem Mas President. Sense ànims de molestar ningú, crec que aquesta afirmació es va fer sense seny i amb molt poca previsió política, sí, ja sé que afirmacions com aquesta són molt efectistes entre el seu electorat, però molt poc efectives de cara a la realitat, tal com ha quedat demostrat en l’àmbit de resultats, l’ideal hauria estat que Junts pel Sí hagués tret dos diputats més i conflicte resolt, però com que la realitat és capritxosa, ara tenen un problema, a banda dels seus compromisos electorals, hi ha la representativitat real i han de ser conscients que 1.620.973 vots, donen molta més representativitat que 336.375 vots, per tant, crec que si s’enroquen, poden fer descarrilar aquest procés.

Crec que és molt evident, que tothom ha de baixar del burro, sense perdre de vista però, el mandat de la ciutadania, negociació sí, xantatge no.

Manel Mayor                                        26 d’octubre de 2015