Tots els polítics són iguals, sóc apolític, la política i els polítics són dolents… totes aquestes desafortunades expressions i afirmacions, em porten inexorablement cap al passat, un passat gens feliç pel que fa a llibertats i unes expressions generades, induïdes i propiciades pel feixisme de l’època.

Dit això, cosa que sembla que no està gens clara per segons quins grups, m’agradaria deixar clars alguns conceptes: la política, els polítics i els partits o grups polítics, són absolutament necessaris per poder exercir la nostra llibertat individual i la col·lectiva, podem discutir evidentment, sí determinats polítics són bons o dolentes si estan prou capacitats o són uns inútils, podem discutir també, si les polítiques exercides són les més adequades o no i fins i tot, si són inútils i obsoletes.

Lligat amb tot el que he manifestat en els paràgrafs anteriors, voldria fer avinent, que quan fem accions, manifestacions, queixes… en contra d’un sistema establert, d’un ordre social que considerem inadequat… estem fent política, però creure i fer creure que amb això i quatre manifestacions més o menys lluïdes, solucionem els problemes de les classes més desvalgudes, és d’il·lús o de carallot pocavergonya. Les manifestacions i concentracions públiques provocatives, són necessàries en determinats moments, però per elles soles no solucionen els problemes, si no van acompanyades d’accions polítiques a les institucions, Parlament, ajuntaments…

Manel Mayor                                                   04 de maig de 2016