Quan fa cosa d’un mes i escaig, vaig escriure sobre “Podemos”, estava segur que no m’equivocava pas gens o gairebé gens en les meves anàlisis, d’aquest moviment i el seu líder. Ara veient, escoltant i llegint, el seu discurs multitudinari, em ratifico en les meves afirmacions, és un autèntic demagog, sense cap mena d’argument polític, perquè l’insult, no el considero un argument.

En comptes de contestar el requeriment de la CUP, per què es definís amb el dret a la independència de Catalunya, s’ha limitat a treure de context, l’abraçada de David Fernández i Artur Mas, dient que ell no s’abraçaria mai a Rajoy ni a Mas, oblidant però l’efusiva encaixada amb Felip VI, representant d’una institució, paradigma de la corrupció.

Ha ofert tot un recital de demagògia espanyolista, la nació de nacions, la nació dels pobles… la mateixa història en la qual es troben tan còmodes, ICV i PSC, ha gosat dir i cito de memòria, que els catalans s’han sentit insultats pel govern del PP i ha donat a entendre que ells que són tan ben parits, ho solucionaran tot, però negant alhora sense dir-ho clarament, el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Li voldria recordar o si no ho sap, li ho dic ara, que els catalans fa segles que ens sentim insultats, menyspreats, menystinguts i sotmesos per les castes hispanes, a les quals està fent el joc, per mirar de carregar-se el procés d’independència de Catalunya.

Sense a penes discurs, esvera les masses i de fet els hi diu, allò que volen sentir; aplega gent desencantada, desesperada o farta de mentides. Amb les lògiques diferències degudes a dues èpoques diferents, s’ha guanyat a pols, el títol de successor d’Alejandro Lerroux, un altre fenomen de la manipulació i la demagògia, que va donar nom a un fenomen polític anomenat lerrouxisme.

Manel Mayor                                                             21 de desembre de 2014