Ara que sembla que tot anirà pel bon camí, sí, la CUP malgrat les escenificacions estètiques, no es carregarà el Procés, de fet, al meu entorn s’han cansat de sentir-me, afirmant que la CUP sap molt bé el que ha de fer.

Sí, ja sé que ho he afirmat de manera contundent i diverses vegades, allò de, tinc pressa, molta pressa, però ara, veient el caire que va agafant tot, sóc més partidari d’una dita molt nostra: a poc a poc i bona lletra, que podria molt bé anar lligada amb aquesta altra: sense pressa però sense pausa.

Ja sé que alguns podeu pensar, renoi, aquest paio canvia d’opinió com de calçotets, però no és pas això i m’explicaré, no és que m’hagi passat la pressa, però tot sembla indicar que les negociacions amb la CUP arribaran a bon port i si això és així, les possibilitats de marxa enrere cada cop són més minses, tot i que hi qui pensa que a la que sorgeixin les grans dificultats, hi haurà gent que saltarà del carro, jo, optimista de mena, continuo creient que això ni té aturador ni té marxa enrere possible.

Per tant, un cop vist l’escenari actual, considero que hem de fer les coses molt ben fetes i és molt evident que per fer-ho com cal, no es pot anar a corre-cuita ni deixar marge per la improvisació, si volem construir un País de cap i de nou, una República Catalana justa i solidària, hem de cuidar fins el més mínim detall, per tant, no s’hi val a ser tabalot, fem les coses ben fetes i ens en sortirem segur.

Manel Mayor                                          23 d’octubre de 2015