Podria començar destapant-los-hi les vergonyes i acusant-los de mentiders compulsius, perquè la veritat és que menteixen tant com enraonen, però em retindré i començaré pel principi.
Ahir, dia de ple, ja hi hem tornat a ser amb els pressupostos i amb les manipulacions, a les que tan acostumats ens tenen aquests governants del tripartit municipal ganxó, d’ençà que es va constituir la present legislatura.
Primer ens volen vendre la gran bondat d’aquests pressupostos i convèncer la ciutadania i de retruc els seus oponents polítics, lloant l’enorme treball que han desenvolupat, per poder tenir a punt aquests pressupostos, que a mesura es van debatent, no els hi queda més remei que admetre, que s’iran modificant sobre la marxa, tants cops com calgui, renoi quins pressupostos!!
Ara deixeu-me ser malpensat i escoltant els arguments de l’oposició, arribo a pensar que aquesta gran desfici per aprovar els pressupostos, és degut a la gran pressa que tenen per poder cobrar totes les dedicacions exclusives.
Per acabar-ho d’adobar, el senyor Alcalde ens vol fer creure que això de les tres dedicacions és mentida, que només n’hi ha dues, alsa Manela!!! Com es pot ser tant i tan cínic? Són dues i seran tres tot just entri en vigor aquest document financer, com li agrada dir al Regidor Vilà, home, ja està bé de voler portar-nos a l’hort!!
Tampoc podia faltar el senyor Muñoz, que com és costum en ell, ens va voler alliçonar amb els romanents de previsió pels cobraments dubtosos, doncs miri, també li vull portar la contrària; com que els cobraments que es facin efectius, sí que seran romanents actius, estem parlant de tresoreria, encara que en un principi sigui una qüestió tècnica.
No voldria pas deixar de parlar, del merescut reconeixement dedicat a l’insigne guixolenc, el senyor Rafael Patxot, gran mecenes de la cultura catalana, entre altres grans mèrits i per tan mereixedor del desgreuge per part de l’Ajuntament de Sant Feliu.
Amb el que discrepo totalment, és amb la comparació del greuge de l’insigne personatge, amb els dels nostres conciutadans assassinats i els represaliats per la dictadura franquista. És inadmissible que un govern que té com a membre destacat, un historiador, faci aquests catúfols.
Només un darrer apunt, el senyor Rafael Patxot, a qui primer la CNT i després l’exèrcit i governs franquistes, li van confiscar les seves propietats, les va poder recuperar via judicial (Jutjat de La Bisbal), l’any 1951.
Manel Mayor 30 de gener de 2016