S’omplen la boca de democràcia i no paren i de tant d’anomenar-la, es creuen i ens volen fer creure, que són demòcrates… sí, m’estic referint a tots aquests demòcrates de nou encuny, que no són res més, que els hereus del feixisme espanyol, nascuts i criats, a l’ombra del poder franquista i ara són demòcrates de tota la vida.

Si, són aquells, que privatitzen la gestió dels serveis de primera necessitat i que malden per fer el mateix amb la sanitat pública. M’estic referint a l’electricitat, el gas i en menor mesura a l’aigua. El cas més flagrant és el de l’electricitat, que a part de vendre el kilowatt a un preu excessiu, ja fa una colla d’anys, es van treure de la màniga, una mena de taxa, a preu fix per potència contractada i ara recentment, resulta que ens cobren una nova taxa afegida, anomenada, facturació per peatge d’accés i tot això, sense comptar amb el vint-i-u per cent d’iva, que també ens encolomen.

Ara ja fa uns quants anys, Gas Natural, també es va apuntar al termini fix de potència i no s’han inventat de moment cap més taxa. En quan a l’aigua, al meu municipi, encara no s’han inventat res d’això, bé, llevat de la quota d’inversions i de la repercussió del cànon de l’aigua, continuen anant amb els mínims de consum i les penalitzacions quan s’excedeix dels límits prèviament establerts, de tant en tant, però, els hi encolomen el cobrament d’impostos, dins dels seus rebuts, que no tenen res a veure amb el consum.

Atès tot l’exposat, en els anteriors paràgrafs, hom diria, que tota aquesta nissaga de demòcrates de tota la vida, estan convençuts que tots aquests serveis bàsics, en realitat són un luxe i que els pobres i els que ells han empobrit amb totes les seves martingales, no hi tenen cap dret, per això tant se’ls hi en dona, de la pobresa energètica, que hi hagi gent que emmalalteixi per culpa del fred, perquè no es pot pagar aquests serveis, l’únic que els importa i els interessa, és que aquestes empreses facin, com més negoci millor i a sobre tenen la barra i la pocavergonya de parlar de democràcia.

Manel Mayor                                                          17 de febrer de 2015