Ara que ha arribat l’estiu, gaudeixo una estona del plaer de badar, guaitant els colors aquests tant vius, propis de l’època de l’any, els blaus, els grocs, fins i tot els verds que ja empal·lideixen, l’enorme claror del sol d’estiu, que fa destacar tots els tons del blanc. Gaudeixo també de les olors tant especials, que es deixen sentir només a l’estiu.
Suposo que deu passar una mica a tothom, però jo en particular, quan disposo d’una estona per badar, aquests colors, aquestes olors, sovint em recorden temps passats, de vegades fins i tot molt llunyans, em recorden temps de la meva infantesa, de la meva joventut, res especial, coses senzilles, però molt agradables de recordar.
En els temps aquests que ens ha tocat viure, és força complicat poder destinar una estona, mal siguin uns minuts, a badar, a buidar una mica el pap, per fugir una mica de l’estrès continu, a que ens té sotmesos el nostre ritme de vida, però és una activitat que recomano, és molt útil per carregar les piles, que es diu ara.
Mentre badava, o probablement quan he deixat de fer-ho, he recordat uns mots del gran Josep Maria Espinàs, que explicava l’enorme plaer que proporciona el badar, d’això fa un bon grapat d’anys, en aquells articles diaris que publicava a l’Avui. Quan ho vaig llegir, us ben asseguro que em va fer reflexionar a l’instant, jo, tot i que casat i emmainadat, era un xicot jove i molt enfeinat, que dedicava la major part del meu temps a la feina i el que quedava per la família, aquella que havia fundat amb la meva companya de tota la vida, i encara hi manllevava temps per altres activitats, extra professionals. Em va fer reflexionar i vaig decidir fer-li cas, en la mesura de lo possible.
Tot i que no estic mai inactiu, trobo que el fet de badar de tant en tant, em regenera, em fa sentir més viu, probablement és el que ens diferencia més dels infants, que segurament com que dediquen força temps a badar, son més receptius.
Com a reflexió d’una estona d’esbarjo, trobo que ja està bé, per tant ho deixaré aquí, tot pensant en articles de caire més profund.
Manel Mayor 17 de Juliol de 2014