Fa molt de temps que s’està marejant la perdiu, que si sobirania que si independència, que si federal que si confederal… aquesta dicotomia, els hi va de primera als del grup de la puta i la ramoneta i també als indecisos.

Ho voldria aclarir, jo que no sóc pas indecís ni pertanyo al grup de la puta i la ramoneta, simplement sóc un ciutadà més, que el que vol és la plena sobirania de la seva terra, perquè aquesta esdevingui una república independent.

És clar, em diran alguns, tu el que vols és trencar-ho tot ser independent i no voler saber res amb ningú i la meva resposta ferma i contundent, és que no, i ho vull aclarir, a veure si en sóc capaç.

Abans de posar-m’hi deixeu-me fer un incís, ja que de fet, el que m’ha empès a escriure aquestes línies, és el comentari següent: vull una república catalana que sigui sobirana, però no pas necessàriament independent.

Aquesta cita, evidentment m’obre tot un seguit d’interrogants, el primer és: una república sobirana no independent, en tot cas compartirà sobirania, no us sembla? O el que és pitjor, aquesta sobirania estarà supeditada a una altra sobirania superior? Aquesta mateixa ment tan lúcida, que potser veu una república catalana integrada dins una monarquia borbònica?

Des de la meva humil opinió, el primer que cal, és tenir la república independent, a partir d’aquí s’obren un munt de possibilitats, de pactes i possibles confederacions, però evidentment des de la independència, ja que només des d’aquest estatus es pot assolir la plena sobirania i llavors si d’igual a igual tot és negociable i tot és possible.

Tot sovint se’ns diu als que volem la independència, que vivim en un món tancat i excloent i jo em pregunto, no seran els que no volen la independència de cap de les maneres, els que viuen en un món tancat i excloent?

Manel Mayor                                                     18 d’agost de 2016