Estem vivint un autèntic caos, una repressió bestial i una criminalització del republicanisme, per molt que ens vulguin fer creure que no hi ha presos polítics sinó polítics presos, el cert és que estant tancats a la presó tota una sèrie de republicans per motius estrictament polítics i no seran els últims.

Tot aquest sidral, aquesta repressió emparada amb el poder està generant reaccions ben oposades, al cantó republicà sembla talment que l’hagin estabornit, mentre que al sector monàrquic o unionista li ha pujat l’ego fins a òrbites insospitades, arrosseguen una prepotència i un menyspreu fora de tota mida, que a mi, segurament perquè ja tinc una edat, em fa pensar sovint amb temps i actituds pretèrits.

La prepotència que està demostrant l’estat, està destinada principalment a generar si no terror si por, crec i això no és una reflexió científica sinó que és una impressió personal, que l’estat se sent feble i ha de demostrar precisament el contrari i precisament això el fa molt perillós.

D’altra banda l’estat d’estaborniment col·lectiu del republicanisme, em té amoïnat, no perquè cregui que ha renunciat a lluitar, sinó perquè el despertar d’aquesta letargia en comptes de ser pacífic com ha estat fins ara tot el moviment, es torni especialment violent, cosa que em fa tot l’efecte que és el que busquen els autors del cop d’estat, altrament dit article 155 i és precisament l’error en el qual no hem de caure.

Manel Mayor                                    23 de març de 2018