Diuen que la història té tendència a repetir-se cíclicament i en certa manera ho fa, no pas de manera exacta, ja que el pas del temps és un fet evident, però sí molt semblant.

No sé si és una passió, una dèria o simplement és un vici adquirit amb el pas dels anys, però sovint faig comparació d’èpoques diferents, però amb uns indicis que et porten a intuir resultats o conseqüències pràcticament iguals.

Aquests darrers temps, observant els conflictes polítics internacionals i els propis, em vénen veritables esgarrifances per la similitud que tenen els fets actuals amb els dels anys trenta.

Conflictes a l’Orient Mitjà atiats per les grans potències i d’altres duts a terme per aquests mateixos estats, àvids de poder i de diners. Un auge incontrolat de l’extrema dreta a tota Europa… i a l’estat espanyol per dur la contrària, es constitueix un govern d’esquerres amb presència comunista, amb el consegüent esclat d’histèria col·lectiva per part de la dreta i de l’extrema dreta.

Aquest cop, la bogeria desbocada no ve pas del vell continent, si més no, no ve pas de la unió europea, ara els que estan generant el caos són russos i americans, tot per la disputa del domini de la zona i no ho oblidem també el control del petroli i sí, també hi ha i hi haurà altres actors, però que en aquests moments només són secundaris.

Tot i que sóc pessimista, em voldria embolcallar amb un optimisme encara que sigui moderat i esperar que tota aquesta bogeria no esdevingui col·lectiva i ens torni a arrossegar cap a la misèria.

Manel Mayor                                    13 de gener de 2020