Avui de bon matí tenia una idea, un esbós general per fer aquest escrit, però se m‘apilonen les notícies i m’esguerren la idea inicial. Tenia la intenció de parlar sobre la fixació gairebé malaltissa i segons el meu parer, errònia, de discutir gairebé de forma exclusiva qui ha de ser el candidat a President, per part dels directament implicats i per part dels que no n’haurien de fer res, simplement limitar-se a no donar-li suport.

A veure si ens entenem, o és que dins de Catalunya també n’hi ha que no han entès res o simplement no ho volen entendre? Diumenge hi va haver dues candidatures, que explicitaven de manera clara i contundent, el desig d’engegar un full de ruta que ens hauria de portar cap a la independència de Catalunya, vet aquí el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions.

En cap cas, han difós el missatge de: farem President l’Antonio Baños, per part de la CUP, ni farem President l’Artur Mas, per part de Junts pel Sí, discrepàncies a part, sobre la idoneïtat de qui ha de ser el candidat. No és tampoc ni lícit ni legítim, voler-se apropiar per benefici propi, del missatge de candidatures que no havien manifestat explícitament al seu missatge ni al seu programa, un no a la independència, com tampoc un sí, les forces del no, són C’S, PP i PSC, que quedi clar.

Aleshores, precisament aquest matí, salta la notícia de la imputació del President Mas i a sobre, el volen fer comparèixer el 15 d’octubre, casualitat? No n’han tingut prou amb les seves manifestacions, de Mas derrotat, Mas perd les eleccions… o és que ja estaven preparant el terreny?

Com de costum es tornen a equivocar, s’encaparren a voler resoldre els conflictes polítics mitjançant els tribunals, idea totalment errònia, ja que els conflictes polítics es resolen políticament, però és clar, sí al cap no es tenen idees o filosofia democràtiques… Però continuïn fent l’ànec, que encara el faran màrtir, amb aquest afany de destrucció, perquè per si ho dubtaven, fins i tot la CUP li donarà suport. En afers excepcionals, mesures excepcionals.

Senyors de Junts pel Sí i senyors de la CUP, anem per feina i posem-s’hi ja, que les aigües baixen tèrboles i haurem d’estar alerta.

Manel Mayor                                                         29 de setembre de 2015