Començo aquest escrit, amb la intenció de no generar una polèmica exagerada, però creieu-me que se’m fa difícil, perquè m’ho posen certament complicat, tot i així miraré d’esforçar-m’hi.

Com que veig que n’hi ha que tenen molt poca memòria, miraré de fer que els hi retorni. El senyor Vilà sap molt bé, que la placa que hi ha al monument de la Plaça Miquel Murlà, no fa pas esment de les víctimes del franquisme, sinó de les víctimes de la guerra civil, dit això i seguint el meu criteri, en diré la meva opinió.

Les guerres, no en tenen pas de víctimes, tenen morts, completament injustes i injustificades, conseqüència directe de la follia de quatre il·luminats, de ment criminal, per molt que ho justifiquin en nom de Déu o de qualsevol ideologia i com he fet esment més amunt, només aconsegueixen morts a banda i banda.

Les repressions criminals, sí que en tenen de víctimes i la dictadura franquista, a banda dels afusellaments i els assassinats dins i fora dels camps de concentració, es va tirar quaranta anys assassinant adversaris polítics i dissidents de tota mena. Ja sé, que s’aixecaran veus que em diran: a l’altra banda també n’hi va haver d’assassinats i tenen raó.

Aquests darrers assassinats que he esmentat, varen anar a càrrec dels incontrolats, en la seva majoria anarquistes, que no ho oblidem pas, varen tenir accés a les armes, per culpa de la insurrecció militar. Vull deixar molt clar, que tots aquests fets, no són imputables als governs republicans, ni aquí al nostre País, ni a cap ciutat espanyola. Una altra cosa és que no tinguessin prou força, mitjans o habilitat per impedir-ho, però això són figues d’un altre paner.

Tornant-hi doncs a la placa, crec honestament que s’hauria de modificar, fent homenatge als morts, si així es creu escaient, però traient-los l’etiqueta de víctimes i se’ls hi atorgui la categoria de morts que és el que es mereixen tots plegats.

I per acabar, voldria fer esment de la placa que hi ha al monòlit dels Jardins Juli Garreta, que aquesta sí que fa esment de les víctimes de la repressió franquista, monument però, que considero minimalista, per l’abast de la tragèdia. Em diran, que víctimes també n’hi va haver a l’altre bàndol i efectivament n’hi va haver, però durant quaranta anys se les va homenatjar a bastament i a l’actualitat, no se les menysprea pas.

Manel Mayor                                                    30 d’abril de 2016