Aquest escrit ha estat publicat, al butlletí que edita la secció local d’ERC de Sant Feliu de Guíxols, tot i així m’ha semblat adient, publicar-ho també al meu bloc, per mirar d’arribar a més gent i ampliar-ne un xic el contingut, doncs aquí hi tinc l’espai que em sembli necessari, mentre que al butlletí hi estic més limitat.
Cada dia que passa se’ns fa més evident, que el nostre camí cap a la llibertat no té aturador, segons sembla, així ho diuen les enquestes, cada cop, la majoria dels que volem la independència, es va eixamplant constantment. Per acabar de fer el pas però, ens cal demostrar-ho… I la millor manera de fer-ho, és donar la veu al poble, fer que amb el seu vot, el poble pugui exercir la democràcia, perquè votar és l’essència de la democràcia, votar és agafar la responsabilitat de decidir, en la mesura que ens correspon a cadascun de nosaltres.
En aquests moments, el més important de tot, és convèncer com a més gent millor, que si ens sentim ciutadans lliures i no súbdits, hem d’exercir el nostre dret a votar, tenim el dret a decidir el futur del nostre País. A la vegada, també, hem d’explicar a amics, coneguts i saludats, de la importància que té votar en un sentit o un altre.
El voler que Catalunya sigui independent, té a veure amb el sentiment de sentir-se català, és evident, però es pot voler igualment, si hom se sent català i espanyol, i fins i tot es pot voler sentint-se únicament espanyol… No, no he perdut l’enteniment, es tracta de mirar l’esdevenidor i triar, si ens quedem, és del tot segur, que estem abocats a la pobresa per una bona colla d’anys, i si decidim marxar, tenim l’oportunitat de que les coses ens vagin molt millor… I encara hi ha una cosa pitjor que ser pobres, és ser-ho espiritualment, i aquest és el nostre destí si ens quedem, correm el risc evident, de desaparèixer com a poble, cosa que hem sabut evitar al llarg de tres llargs segles.
Com deia, hem evitat desaparèixer com a poble, perquè som tossuts i orgullosos de ser catalans, malgrat les persecucions i les repressions.
Malgrat que la nostra cohesió com a poble, no te res a veure amb la puresa ètnica, doncs no en va, hem estat des dels orígens, un lloc de pas i d’acollida, la qual no sempre ha estat fàcil, però malgrat tots els entrebancs, hem aconseguit ser un sol poble al llarg de tots aquests segles.
Segurament el seny català, te a veure amb aquesta capacitat de resistència, per no ser assimilats, doncs el seny contràriament, a com el volen presentar els nostres veïns, no té res a veure amb la covardia, sinó amb la nostre capacitat de subsistència, que és l’avantsala de la rauxa, que tampoc té res a veure amb la bogeria, sinó amb la determinació de tirar endavant i la capacitat de lideratge.
Per tot això, és moment de no fer ni un pas enrere, hem de ser conscients, que és el moment idoni, per fer el pas endavant i decidir el nostre futur de la manera més democràtica que hi ha, votant, malgrat que l’estat que ens té sotmesos, ho vulgui evitar, és moment d’exercir la democràcia i conquerir la llibertat.
Manel Mayor 17 d’Abril de 2014