Ara que tot just ha passat la Diada d’enguany, però l’ambient encara té flaire de llibertat, em disposo a escriure encara no sé el què. Tot i que aquest any, a causa de les meves mancances físiques, no he estat en condicions d’anar a Barcelona, el meu cor sí que hi era, segur que molts dels que hagués tingut al meu costat, han notat el meu escalf, doncs junt amb el cor, també hi havia el meu pensament.

He viscut una Diada diferent de com m’hauria agradat, m’ha faltat estar entremig d’aquell munt de gent il·lusionada i esperançada, amb un únic desig desglossat en dues paraules: independència i llibertat, però tot i així, aquest desig de llibertat sembla talment que viatgi per l’espai, perquè tot i estar i viure-ho a molta distància, encara tinc la meva pell impregnada d’aquest aire de llibertat.

Al viure aquest dia de manera tan diferent, he estat escoltant més… com ho diria, impertinències, pixades fora de test… totes elles en referència a aquest dia tan especial per tots nosaltres.

Perquè se m’entengui bé, les manifestacions que escriuré a continuació, no són pas per excloure a ningú, ni tan sols per indicar a ningú el que ha de fer, ja me’n guardaré pla bé, doncs crec que tothom és lliure de pensar el que li plagui. Dit això, m’agradaria deixar clar, que la Diada, l’Onze de Setembre, així amb majúscules, quatre valents i agosarats, ja la commemoraven durant la dictadura, evidentment no celebraven cap festa, era una jornada de lluita, de reivindicació d’unes llibertats perdudes, que encara no hem recuperat, per això mateix, em sembla del tot indecent, que se’ns digui que ens volem apropiar de la Diada de tots.

No existeix en cap racó de món ningú tan ximple, que sigui capaç de celebrar una derrota amb una gran festa, els catalans tampoc. I quan dic els catalans m’estic referint a tots els catalans, sigui quin sigui el seu origen, doncs jo no em dedico a fer anàlisis de sang ni d’ADN, que només faltaria, jo mateix sóc d’orígens ben diversos i català de soca arrel, perquè això és una qüestió de voluntat. Ja me n’estava anant del tema, evidentment, la nostra lluita és pacífica i democràtica i les manifestacions les fem amb marcat caràcter festiu.

Tornant a la suposada apropiació de la Diada, no sé si se n’adonen però els que es volen apropiar no només la Diada, sinó el seu significat, són els que l’han volgut convertir en una festa. Això no impedeix que cadascú faci el que li doni la gana, que lluiti o que faci festa, però si us plau, no tergiversem els fets, ja que això sí que fereix els sentiments majoritaris d’un poble, que el que vol és la llibertat.

Manel Mayor                                                       12 de setembre de 2015