Ahir, durant el transcurs del ple ordinari, vaig quedar momentàniament sorprès, tot i que en aquests pocs mesos ja s’ha anat veient el tarannà, em va sorprendre, deia, de fet relativament, però el que si em va sobtar, va ser la contundència i la prepotència de la qual va fer gala el senyor Muñoz, per insultar i menysprear a tots aquells que creiem en la democràcia, no en l’obediència cega i el més sorprenent de tot, és que el govern més “independentista de la història de Sant Feliu”, restés impassible.
Miri senyor, titllar de moda una manera de veure o interpretar la política i a més a més mirant amb aires de superioritat i burlescament des de la seva atalaia consistorial i donant a entendre que els seus adversaris polítics són idiotes, com a mínim és de mala educació, però de fet, no ens agafa del tot desprevinguts.
Manipular és una tàctica o una estratègia, que sembla que domina molt bé, però li vull fer avinents uns quants detalls: tot i que jo, no sóc pas historiador, conec prou bé la història del meu País i la que he viscut en primera persona encara més. No, no estic pixant fora de test, aquesta obediència que defensen a capa i espasa, de manera gairebé fanàtica, és la mateixa que ens volien imposar durant el franquisme i que alguns, molts diria jo, ens dedicàvem a desobeir sistemàticament, dins de les nostres possibilitats, alguns fins i tot s’hi jugaven la vida, perquè un dels principis de la democràcia, és que si una o unes lleis són injustes i il·legítimes, s’han de canviar, no pas obeir de manera submisa. Ha de tenir en compte, que els que hem viscut la dictadura, en una de les seves parts més fosques, sabem molt bé de què parlem, no cal que ens ho expliqui ningú.
També va ser molt depriment el missatge, d’acatament sistemàtic, per part del senyor Jordi Vilà. On han anat a parar aquells discursos tan abrandats, en defensa de la política i en contra de convertir-se en un mer gestor? Ser membre destacat d’aquest govern li ha fet perdre la memòria?
Tot plegat molt trist, senyors… seria molt d’agrair que tornés la concòrdia i la bona educació, tot dins d’un debat polític, que ha de ser sempre en benefici de la nostra ciutat.
Manel Mayor 30 d’octubre de 2015
Com bé saps sempre he sigut contrari a la independència, però sempre he respectat als que, com u, en sou partidaris i creieu que és el millor per a Catalunya. I sempre he defensat la meva visió de Catalunya des del debat respectuós. Tinc amics independentistes, molt independentistes, i els considero amics meus, com tu. Succeeixi el que succeeixi, en Manel continuarà essent sempre en Manel i en Juanjo el Juanjo. I crec que ara és contraproduent deixar que el President Mas ens utilitzi, i quan dic “ens”, ho dic amb coneixement de causa. No està el president Mas en el millor moment d’imatge, sino tot el contrari. Però això és el menys.
No sé el que va fer el PSC, ni tampoc els altres partits en el Ple per la moció de recolzament a l’Artur Mas i a la resta de Consellers; ni tan sols he llegit la moció, encara que penso que personalitzar és un error. Si jo hagués sigut Regidor hagès donat la cara, hagués dit el que penso i hagués votat que no, per coherència. Como hauria d’haver fet el PSC, perque si ha fet el que insinua la premsa, està enganyant.
I en el tema de prepotència, el menyspreu, l’acatament i submissió, al mateix dia del resultat de les eleccions vaig dir el que passaria, i quines serien les actituds d’alguns regidors que esmentes, i no m’he equivocat ni una mica, no en va a un d’ells el conec fa molts anys, i no m’ha sorprès la seva manera de fer, i l’altre era de preveure . Fins i tot li vaig dir a un d’ells.
De totes maneres Manel, com sempre dic, a la nostra trajectòria edat no hem de demostrar gaire bé res, per això ens podem permetre el luxe de dir i defensar el què pensem i creiem. Això fa als homes dignes. I tu ho ets. Una abraçada.