Ahir, els constitucionalistes varen celebrar el dia de la sacrosanta Constitució espanyola i de passada ens varen alliçonar amb la conveniència d’acatar-la i de què fem bondat i no siguem descreguts. Per tant, no em deixen més remei que dir-hi la meva, ara que ja som l’endemà.

Pel que sembla, n’hi ha que han perdut la memòria o ens volen fer passar bou per bèstia grossa; el cert és que alguns encara no l’hem perdut i recordem molt bé les amenaces més o menys velades, el soroll de sabres i les manipulacions franquistes, sense oblidar la connivència dels que estaven cridats a remenar les cireres.

El que m’ha cridat més l’atenció des que va començar aquesta història, és el fet que suposats defensors de la república i per tan declarats republicans, es tornessin de cop i volta en fervents defensors de la monarquia Borbònica, de fet, com els monàrquics de tota la vida, però amb l’agreujant que aquesta havia estat imposada pel franquisme, molt democràtic tot plegat.

Vista la meva opinió expressada en els paràgrafs anteriors i com a republicà convençut que sóc i com a defensor de la independència de Catalunya, a ningú li pot estranyar que no en vulgui saber res, ni de la monarquia Borbònica ni de la seva Constitució.

Manel Mayor                                              07 de desembre de 2015