Tinc ganes, moltes ganes de què el meu país esdevingui lliure, però encara en tinc més, de què la cultura assassini la ignorància, que no és el mateix que, els cultes assassinin els ignorants, com els rics, els immensament rics assassinen encara que sigui a pessics als pobres, que a més, la seva gran majoria, són els més mancats de cultura i com que la vida es va escolant, lenta però inexorablement, també tinc pressa, molta pressa, perquè tinc o vull tenir l’esperança de veure-ho.
Ens queda molta lluita i hem de ser valents i constants, perquè l’adversari és molt poderós, hem de ser perseverants, tossuts fins i tot, per poder dotar al poble de l’arma més contundent i poderosa, que no és altre que la cultura.
Un poble culte, és infinitament menys manipulable i és i se sent més capaç de construir un projecte de futur, que el faci lliure en tots els àmbits.

Els qui vàrem patir la fastigosa dictadura franquista, des de la infantesa, bé en realitat des de la naixença, fins a l’edat adulta, teníem un desig irrefrenable d’adquirir cultura i de saber-ho tot, per poder esdevenir homes i dones lliures, malauradament encara no ho hem aconseguit, fins i tot hem fet passes enrere, malgrat tot, la lluita continua.

Manel Mayor                                                             01 de juny de 2016