No, no me n’oblido de tu i segueixo complint  la promesa que et vaig fer, ja que et continuo portant dins del meu cor i t’hi portaré sempre, perquè has de tenir en compte que era i és un sentiment que em va sortir del més profund de mi mateix, de l’ànima que dirien els creients.

Avui fa set llargs anys, que ens vas deixar orfes de la teva estimada presència, a tots aquells que t’estimàvem i et seguim estimant, hi ha moments que sembla fins i tot que ho he assimilat, però no deixa de ser un miratge, ja que aquest cop tan dur, tan dolorós, no el podré assimilar mai, com a molt, es pot suportar.

No hi ha moment que parli de política, d’esforç col·lectiu, de solidaritat… que no surti el teu nom, que no noti la teva presència… has deixat una empremta molt profunda en mi i en tot el meu entorn.

No em vull allargar, perquè els meus sentiments es poden transmetre en poques paraules o en pàgines senceres, però tu saps que les coses importants sempre m’ha agradat fer-les curtes.

Només un apunt de l’altra part de la meva promesa, que com vaig manifestar molt clarament, és la dedicació de la victòria, que espero que aquest cop sí, vagi de debò.

Manel Mayor                                            18 de setembre de 2017