ENTRE CATALUNYA I L’URUGUAI

No, no m’oblido pas de tu i avui que és l’únic dia de l’any que vaig dir que escriuria de tu, m’hi poso tot seguit.

Diuen que viatjar eixample la visió que tenim de la vida i si ho hem de mesurar per la distància, no ens ha d’estranyar la teva amplitud, vas arribar al nostre país des del llunyà i per tu molt estimat Uruguai i et vas integrar completament.

El més positiu del ser obert de ment és el que ens va passar a nosaltres amb la nostra amistat, jo et parlava de com era Catalunya abans de tu venir i com havia evolucionat i tu em vares ensenyar a estimar l’Uruguai i la seva cultura, els seus poetes principalment.

Tot i que ja fa un grapat d’anys que ens vas deixar per sempre, vuit en concret, conservo fresques en la memòria moltes de les nostres converses, les més transcendentals i restaran per sempre més.

Junts i probablement gràcies a tu, vaig aprendre a valorar el món en tota la seva amplitud, tot i ser de llocs tant i tan distants, veiem el món i la política de manera molt semblant, igual és impossible, ja que com diu la dita cada persona és un món.

Caic en la incongruència de parlar amb tu com si fossis al meu costat, però és que de fet d’una manera o altra és així, ja que he mirat de complir amb la promesa que et vaig fer estimada amiga Clàudia: dur-te per sempre més dins el meu cor.

Manel Mayor                                        18 de setembre de 2018

PENSANT EN TU

No, no me n’oblido de tu i segueixo complint  la promesa que et vaig fer, ja que et continuo portant dins del meu cor i t’hi portaré sempre, perquè has de tenir en compte que era i és un sentiment que em va sortir del més profund de mi mateix, de l’ànima que dirien els creients.

Avui fa set llargs anys, que ens vas deixar orfes de la teva estimada presència, a tots aquells que t’estimàvem i et seguim estimant, hi ha moments que sembla fins i tot que ho he assimilat, però no deixa de ser un miratge, ja que aquest cop tan dur, tan dolorós, no el podré assimilar mai, com a molt, es pot suportar.

No hi ha moment que parli de política, d’esforç col·lectiu, de solidaritat… que no surti el teu nom, que no noti la teva presència… has deixat una empremta molt profunda en mi i en tot el meu entorn.

No em vull allargar, perquè els meus sentiments es poden transmetre en poques paraules o en pàgines senceres, però tu saps que les coses importants sempre m’ha agradat fer-les curtes.

Només un apunt de l’altra part de la meva promesa, que com vaig manifestar molt clarament, és la dedicació de la victòria, que espero que aquest cop sí, vagi de debò.

Manel Mayor                                            18 de setembre de 2017