A veure, la veritat és que em té molt intrigat senyor Cotarelo, a on redimonis era vostè des del mes d’octubre al mes de novembre del 2017? Ho dic, perquè es veu que si era a Catalunya per aquelles dates, no se’n va adonar que ni el President Puigdemont ni els que van marxar amb ell cap a Bèlgica, no la varen pas proclamar la república catalana.

Sí, és veritat, els que es van quedar i ara són a la presó tampoc ho varen fer, però des del primer moment van assumir la seva responsabilitat i tot i saber que els hi pot caure una pena de grans dimensions, no han renunciat ni als ideals ni a la intenció de tornar-ho a intentar.

Suposo que no es prendrà la molèstia de llegir un soldat ras de la lluita per la república, però si ho fa, haurà d’aprendre a llegir entre línies per captar la ironia ganxona.

A veure, quan es tenia el poble sobre motivat i disposat a tot, no es varen atrevir a fer el pas, tot i que havien fet tots plegats les coses força malament, però això tot i ser important no havia de ser necessàriament decisiu.

M’estranya però d’allò més, que igual com s’atreveix a insultar greument al senyor Junqueras, no hagi dit ni fava de la deslleialtat del conseller Santi Vila, que tot i que tenia l’obligació des del seu departament de crear estructures d’estat, no ho va fer en cap moment, cosa que va admetre públicament i en canvi ningú del seu partit no en va detectar res o sí?

Bé, jo ja vaig deixar clar que era dels desencantats i decebuts, però en canvi no m’he dedicat a insultar ningú, abans d’acabar voldria fer un incís: la política és l’art de la negociació, cosa que molts sembla que hagin oblidat.

Evidentment tampoc penjaré una fotografia del senyor Cotarelo, en posaré una de collita pròpia.

Manel Mayor                                 05 d’agost de 2019