No per esperada, fa menys mal la maleïda sentència, una sentència que ens ve a demostrar en quina mena d’estat vivim, un estat autoritari que no té cap mena de respecte pels drets dels ciutadans i encara molt menys per aquells que no comparteixen la submissió al Borbó i l’obsessió per la sagrada unitat d’Espanya.

Jo mateix, tinc la sensació de viure una continuació del règim franquista, cada cop més evident i m’explicaré un xic més.

El règim del 78, es va limitar a fer una capa de pintura damunt del putrefacte règim del dictador, una capa de pintura tan dolenta i de tan mala qualitat, que al cap de ben poc ja es va anar crivellant i va començar a caure, lenta però progressivament i sense pausa, fins a acabar per caure del tot i deixar a la vista totes les seves vergonyes.

Avui ha quedat ben clar, que ser republicà és un delicte, que si a més a més ets independentista, el delicte es multiplica.

Tingueu en compte que han tornat a instaurar el delicte preferit pel franquisme: la sedició, que els més vells recordaran que sedició, era simplement la reunió més o menys pública de més de cinc persones (parlo de memòria, podrien ser menys), o sigui que una manifestació multitudinària contra el govern de Madrid, es pot considerar sedició, així com manifestar- se contra el Borbó….

Sentint avui al president en funcions de l’estat espanyol, no ens pot quedar cap dubte sobre la deriva d’aquesta monarquia, amb un cinisme aclaparant, té la barra de parlar-nos de llibertat i per altra banda ens amenaça veladament, que pobres de nosaltres que no acotem el cap i té els pebrots de parlar de tots els catalans, segurament com sempre, nosaltres no contem, no contàvem quan érem clara minoria i ara tampoc, el bucle continua.

El camí serà llarg i dur, molt feixuc, però ara no podem pas afluixar, hem de continuar la lluita, si vàrem estar capaços de lluitar contra el més recalcitrant règim franquista (i em refereixo als anys més durs i no pas als anys 70), ara no podem afluixar de cap de les maneres.

Com que no he pogut refredar els ànims encara, em surt tota la ràbia acumulada durant tant de temps, per tant ho deixo refredar, que faci un bon pòsit i m’hi tornaré a posar més endavant, mentrestant, tot el meu suport als condemnats, visca la futura República Catalana!!!

Manel Mayor                                14 d’octubre de 2019