Després de tres dies molt intensos, plens de fets i actes violents (avui sembla que de moment no n’hi ha hagut), el meu cap no deixa de donar-hi voltes i vet-ho aquí que m’han vingut a la memòria les amenaces d’en Jordi Cañas quan era diputat al Parlament de Catalunya.

Si no ho recordeu, ja us en faig memòria: “os vamos a muntar un Ulster que os vais a cagar”.

Després d’haver hagut de dimitir, els seus companys no han deixat de crispar l’ambient i la convivència… i casualment, a la primera oportunitat, alguns s’han infiltrat per sembrar la llavor de la violència (extrema dreta? Serveis secrets? Adoctrinats per C’S? Tot és possible), ara que la ràbia acumulada per la sentència salvatge, té més forats per sortir a la superfície i el terreny pot estar adobat perquè aquesta llavor maligna pugui tenir l’oportunitat de germinar.

No em direu que no és per rumiar-hi, ja que des del 2010 s’han fet manifestacions multitudinàries i no ha passat res, fins i tot després de l’1 d’octubre, la manifestació que hi va haver arreu el mateix dia 3 d’octubre, encara  amb les imatges fresques de la bestialitat policial als col·legis electorals, va ser una manifestació pacífica, extremadament pacífica, aquell dia les concentracions van ser multitudinàries, m’atreviria a dir que tant a la meva ciutat, com a Girona ciutat, no hi havia vist mai aquella quantitat de gent.

No sé vosaltres, però jo després de rumiar-hi de manera tranquil·la i reposada, hi veig tot un fil de connexió.

Avui tornaré a posar una fotografia meva, amb una foscor que vol representar el present i amb espurneigs de claror que pot representar el futur més o menys llunyà o proper.

He de fer una rectificació de darrera hora ja que acabo de veure per TV3 que ja hi hem tornat i ja s’hi han afegit els d’ultradreta identificats com a tals i repartint hòsties armats d’objectes contundents, era massa bonic…

Manel Mayor                                     17 d’octubre de 2019