Després d’un confinament total que s’ha fet molt pesat i angoixant, cosa que no ha fet tothom dels que els hi pertocava, per fi hem pogut trepitjar carrer i passejar un xic.

Després de tanta abstinència, la veritat és que a alguns, entre els quals m’hi compto, se’ns ha fet curt, però bé, si més no ha servit per matar el cuc de les ganes de sortir.

Com que no sabia el panorama que em trobaria i això que en tenia moltes ganes, al final no he agafat la càmera de fotografiar, però no me n’he sabut estar i he hagut d’immortalitzar el moment tot just arribar arran de mar.

Sort que el mòbil sempre el tenim a mà i ens serveix de càmera d’emergència i amb això no vull pas dir ni tan sols insinuar que no sigui una eina adient per aquests casos, sinó que jo com molts d’altres preferim tirar de reflex, no pas per res, és que ens sentim més segurs i amb un ventall més ampli de possibilitats per treure rendiment a un moment d’inspiració.

Manel Mayor                                               02 de maig de 2020